Sopar per a dos

Aquesta versió de “Sopar per a dos”, ens parla de la defensa de la solitud com a estat personal en el qual ens podem instal·lar i sentir-nos còmodes. És l'estat refugi després de la ruptura del que és quotidià, on la protagonista de la nostra comèdia viu per defensar-se d'ella mateixa.

L’Emi descobreix que després de quinze anys de viduïtat el seu marit, l'Artur, l'enganyava amb totes, fins i tot amb la seva millor amiga. L’Emi descobreix que les coses poden ser molt diferents del que imagines i que, fins i tot, podem decidir canviar les nostres vides en el moment menys esperat.

Al llarg de l'obra, l'autor ens descobreix a través d’el Pedro que la solitud produeix un estat anímic diferent de l'esperat. La solitud ens aporta una felicitat curta, efímera, que denota el seu engany al mateix moment en què ens sentim sols. I llavors plorem, com fa el Pedro.

A “Sopar per a dos” descobrim que la vida són moments, petits, efímers, gairebé imperceptibles, que sumen per a construir emocions, de les quals vivim i nodrim el nostre cor perquè segueixi funcionant.

L’Emi descobreix que ha de seguir vivint la vida, moment a moment, sumant emocions i, perquè no, deixant-se portar cap a un nou escenari que convertirà la seva vida en una nova obra de teatre. Com la pròpia vida!!!

SOPAR PER A DOS de Santiago Moncada

Traducció: Lluís Girbau

REPARTIMENT:

EMI: Carme Mataró

BERTA: Maria Rosa Gili

PEDRO: Lluís Girbau