Cinema amateur, 100 anys

Cinema amateur, 100 anys
El 1923, a França, Pathé va posar a la venda una càmera de 9,5 i als Estats Units Kodak una de 16 mm. Tothom (amb cert poder adquisitiu) podia realitzar pel·lícules.

El cinema amateur havia nascut. Posteriorment, per fer el cinema més econòmic varen aparèixer el 8 mm (1932) i el SUPER 8 (1965). El 1970 va aparèixer el vídeo i la constant millora tècnica va anar arraconant el cinema químic, fins que l’any 2000 al concurs mundial de la UNICA ja només s’acceptaven vídeofilms, suport electrònic que segueix evolucionant.

Iniciarem la sessió recordant Alice Guy en el 150 aniversari del seu naixement (1873-1968), una pionera francesa oblidada del cinema, ja que podem considerar els primers cineastes com amateurs, doncs tot estava per descobrir: La fada de la col (1896, 1 min.), Cirurgia fi de segle (1900, 3 min.) i El piano irresistible (1907, 4 min.).

L'home important (1935, 16 min.) de Domingo Giménez, una de les primeres pel·lícules destacables en el nostre país.

Experimental nº 1 (1959, 2 min.) de Joaquim Puigvert, una influència dels films dibuixats de Norman Mclaren.

Poca cosa sabem (1972, 10 min.) de Tomás Mallol, una reflexió sobre el temps i la vida.

Pena, penita, pena (1981, 17 min.) de Jordi Tomàs-Francesc Estrada, l'animació contra la pena de mort.

Camprodon (2020, 16 min.) de Josep Rota, mostra de bon cinema documental.

Celebrarem aquest centenari amb una mostra retrospectiva, amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya.