0
0
0
s2smodern

Dues obres que ens parlen del mateix, amb formats ben diferents.

 

Aquest gener i febrer a Barcelona s’hi representen dues obres que ens parlen del mateix en dues èpoques diferents. Del nazisme. A La Casa de la Seda hi trobareu "La Conferència de Wansee", una reproducció de la reunió que van tenir els principals dirigents nazis per decidir la solució final. Basada en els diàlegs reals de la reunió, "La Conferència de Wansee" ens deixa glaçats i sense paraules davant la banalitat amb la que es va parlar de l’assassinat massiu de persones. Un muntatge que fa un resum d’aquella reunió, barrejant moments més oficials amb moments més íntims entres els assistents i on es retrata molt bé la forma de pensar d’aquella gent, i també les lluites de poder que hi havia entre les diferents faccions del partit nazi.

Al Teatre Lliure hi trobareu "Davant la jubilació"... que ens presenta el que podria ser un d’aquells assistents a "La Conferència de Wansee" en l’actualitat.

Ha purgat el seu passat i ha arribat a President de l’Audiència Nacional. Una família que viu reclosa a casa, recordant un passat gloriós, quan el nazisme dominava el món. Una família que viu dels records del nazisme i de l’esperança que tornarà aviat a governar el món. Una obra lenta, molt lenta, que es fa més i més angoixant amb el transcurs del temps. Una obra que ens mostra la hipocresia d’una societat que fa veure que tot està oblidat i tanca els ulls a unes ideologies que creu oblidades en un calaix... però que en Thomas Bernhard, l’autor, sabia molt bé que només estan esperant el moment oportú per tornar a brollar.

Dues obres que ens parlen del mateix, amb formats ben diferents.

Caldria veure les dues per comprovar que les coses no han canviat tant. I això és el que fa més por.

 

Alícia Nicolàs