0
0
0
s2smodern

Per als teatreros de la ciutat, la tardor ha començat forta i continuarà...

 

Per començar, Les dones sàvies van desembarcar al Maldà... i en quatre dies van exhaurir entrades, Però no patiu, que tornen aviat. Ho han assegurat. Un Molière que se'n riu de la pedanteria televisiva i els nous gurús culturals. Per prendre'n nota. Un text molt intel·ligent i àcid que ens pintarà un somriure a la cara que no se'ns esborrarà ni quan s'acaba l'obra!

Cicatrius dedicarà quatre espectacles a parlar-nos de l'Holocaust. Per anar obrint boca, reposen La nit d'Helver, que re-estranaran al Museu d'Histora de Barcelona el dia 9 de novembre, aniversari de La nit dels vidres trencats, i després estarà al teatre Tantarantana, Continuaran amb La conferència de Wansee, un muntatge que porta a escena el sopar en què els nazis van decidir la Solució Final. Seguiran amb Protesta, de Vaclav Havel, un text que ens parla del que és legal, de les dissidències, i de la frontera borrosa entre les dues. I acabarà amb Leni, una entrevista entre Leni Riefenstahl i Johny Carson, fictícia, que ens parla de les idees, de com evolucionen, de com ens les fem nostres quan convé....

També ens va parlar de l'època nazi d'Alemanya, Shakespeare en Berlín. Un muntatge que venia de València i només va estar dues setmanes al Gaudí, que ens explica com les persones poden canviar les seves idees amb una bona dosi de manipulació i predisposició. Com podem arribar a ser uns integristes, del color que sigui, si no sabem prendre distàncies. 

Scaramouche està omplint el Paral·lel de música i acció. Un musical de qualitat, ben fet, ben interpretat i amb luxe a l'abast de pocs muntatges: la música és en directe. Un musical d'aventures com les d'abans, potser amb un argument previsible... com les aventures d'abans.. però això no retalla gens ni mica el treball ben fet de tota la companyia. Els de Dagoll Dagom han tornat a voler que toquem el cel i ho aconsegueixen,

Però Scaramouche no és l'únic muntatge amb música en directe... In Memoriam, la Quinta del Biberó, és un homenatge que arriba massa tard a tota una generació que va lluitar pel seu futur, per nosaltres. Un muntatge que també està exhaurint entrades i que esperem que torni aviat. Lluís Pasqual ha creat una dramatúrgia delicada, que no pren partit ni per uns ni per altres, només per aquells nanos de 15 a 17 anys que van ser obligats a anar a una batalla que estava perduda des de feia temps. Una carnisseria,

 

 

En voleu més? Amanda T a la sala Atrium us enfrontarà a un problema massa habitual en els nostres dies: l'assetjament escolar i a les xarxes. Basada en fets reals ens parla d'Amanda, una noieta de quinze anys que es va suicidar després de patir assetjament per part d'un desconegut, i per part de tots aquells companys i veïns que s'hi van apuntar. 

Al TNC torna Molt soroll per no res. Per als que us vàreu quedar sense veure aquest musical, ara us en donen una segona oportunitat! I per als que ja el vàreu veure, hi ha alguns canvis que us faran creure que ja no és el mateix muntatge. El TNC hi ha posat moltes energies en aquest muntatge i segurament tornaran a exhaurir entrades. 

A la Sala Beckett, els nostres nous veïns del barri, estrenen temporada oficialment amb La desaparició de Wendy, una obra de Benet i Jornet que podria donar la il·lusió de ser infantil, però està carregada de sarcasme i ironia.

I si voleu més Benet i Jornet, al Lliure de Montjuïc, hi ha La revolta de bruixes. Quan hi ha lluna plena, les bruixes fan conferència i pot passar de tot. Espavileu que, tan aviat com comenci a córrer la veu, les entrades volaran. 

Al Maldà, Les Antonietes estrenen Mambo la setmana vinent. Una història d'un matrimoni una mica peculiar que recomença cada dia per liquidar-ho tot cada nit. Maaaambo! Uh, ah!

A la Biblioteca de Catalunya, la Compania La Perla 29, presentarà Un Obús al Cor. Un monòleg dur i contundent, emotiu, que no deixarà ningú indiferent. Un treball de gran qualitat, com sempre, de la Cia. La Perla 29. 

Art, al Goya, és el muntatge de la tardor. Un text impressionant i tres grans actors al davant. No es pot demanar més. Potser ens agradaria que el text brillés menys i que els actors no sobractuessin tant en alguns moments.,, però això no treu que l'obra sigui molt divertida i, alhora que riem amb ganes, ens fa pensar una mica sobre l'amistat, la vida... l'art...

 

Teatre per triar i remenar i per a tots els gustos. 

Alícia Nicolàs